Degenerats

M'agrada aturar-me amb el diari, mirar atentament les frases entre cometes i buscar-hi els eufemismes que es colen entre les previsibles intencions dels polítics i que els retraten més que mil paraules. Aquest matí m'havia emocionat amb Pello Urizar. El secretari general d'EA havia dit, segons El Mundo (p. 2), que "800 morts els ha generat ETA, però altres 400 no". Els números no importen ara. En realitat no importen des que en una manifestació pot haver només cent mil i quasi un milió de persones alhora. El que a mi més m'interessava era el verb, aquest "generat" referit als assassinats que tan gràcilment contradeia la vida que els assasins els han arrabassat. D'aquí ja m'anava a tirar a la muntanya: el llenguatge al·lucinat del nacionalisme, les seues abstraccions alienes a la superfície, la sang que no taca... Tenia ja dos o tres paràgrafs rondant-me el cos com enamorades loquaces i desinhibides. Però no. Pàgina 12 del mateix diari. Les paraules literals, se suposa: "Ací hi ha més de 800 morts d'ETA des que va sorgir, i el que es vol obviar és que per l'altra part hi ha uns 400". Aquestes declaracions tampoc estan malament... Però no molen tant. Ací tenim el verb "haver", amb el qual Urizar es referix als morts com qui parla d'arbres o d'hectàrees inundades. El fet tel·lúric i la seua manca de responsabilitat. Bé. Però "generat"... Ai! Això només ho ha vomitat el diari.